Introducció: La figura de Freud sempre l'associem com a fundadora de la psicoanàlisis. Però cal que tinguem en compte que aquests no és una teoria científica sinó que simplement és una teoria que pretén explicar el comportament patològic en base a dinàmiques internes per les quals les persones passen. El comportament humà és el resultat de la nostra dinàmica interna. Per això és pot dir que és una teoria psicoanalítica o psicodinàmica.
Freud va estudiar Medicina, i per tant en la seva primera etapa només tracta amb lesions físiques. Fins que comença a tractar els casos de les pacients que pateixen histèria. Aquestes no tenen cap lesió anatòmica i així doncs on és la lesió? La lesió és psicològica i no física. Freud es posa en contra a tots els metges de l'època, fins i tot al seu mentor Meynert.
Mentrestant hi van haver altres autors importants per a la psicoanàlisi com per exemple Carl Jung o Melanie Klein.
Carl Jung: Emprava una llista de paraules que ell mateix havia confeccionat. En aquesta llista hi havia paraules importants per a ell com mare o mort. El pacient li havia de dir que li venia al cap quan ell deia aquestes paraules.
Melanie Klein desenvolupa la Teoria del joc. Un nen està molt més receptiu quan està jugant, ja que està a gust. Per tant a través d'algun joc Melanie Klein feia que el nen expliques la seva pròpia situació. Per exemple, si a un nen li fas inventar un conte on surti una família, la família que hi surt serà la seva.
Amb els anys Freud va emprar un nou concepte, el concepte de libido. Considerava que era una energia vital que ens feia funcionar i satisfer desitjos. I una manera d'aconseguir-ho era pel sexe. Però ell es centra en el tema del sexe, ja que en aquella època hi havia una forta repressió i es quan escriu la seva obra Tòtem i Tabú.
També intenta explicar la dinàmica de les persones. Se'n adona que l'inconscient està format per diferents nivells:
ID: És la part innata ( l'autèntica, la que ens satisfà), la part més egoista, és l'animal que portem a dins. Volem satisfer les necessitats immediates. Per exemple quan el nen té gana i plora de desesperació. Principi de plaer.
EGO (JO): Fruit de la interacció amb els altres, ens adonem que no sempre podem tenir les coses de manera immediata. Principi de realitat.
ID i EGO s'han de posar d'acord i estableixen una dinàmica interna. Aquestes dues entitats són força egoistes.
SUPEREGO: Té en compte a l'altre gent, la consciència, el remordiment apareixen. S'intenta posar al lloc de l'altre gent.
Totes les entitats han d'estar d'acord, i totes elles faran que actuem d'una determinada manera. L'EGO sempre intentarà posar ordre. Freud intenta explicar la sociopatia argumentant que aquella persona no se sap posar a la pell dels altres i que per tant el SUPERGO no el té bé.
Utilitza entitats mentals, i per tant no anatòmiques que mai les podrem veure, per explicar comportaments.
Per tant les teories de Freud són:
1) T. Conscient/ Inconscient.
2) T. Energies. Líbido
3) T. Dinàmica interna.
4) T. Desen. del Líbido.
En la quarta teoria Freud estableix que a la infantesa si que hi ha sexualitat encara que no com l'entenem en l'edat adulta. Si aquestes fases sexuals que hi han en la infantesa no es superen la persona no podrà gaudir d'una vida satisfactòria en l'edat adulta.
Les fases són les següents:
Fase Oral: El nen obté plaer en la succió. Per tant el plaer l'obté de la boca i llavors podrem afirmar que quan el nen rep llet del pit de la mare, en el moment que succiona obté plaer. Si el període de lactància s'allarga o s'escurça pot provocar que el nen tingui una fixació i que no pugui gaudir d'una bona vida sexual en l'edat adulta.
Fase anal: Control d'esfínters. I per tant ara la font de plaer són els esfínters. Si obliguem a un nen a que els controli a una edat no adequada també tindrà problemes.
Fase fàl·lica: Descobreix les diferències entre els nens i les nenes. Descobreix els genitals. La zona de plaer són els genitals. Molesta als pares fent servir paraules escatològiques i es toquen.
Pot aparèixer el complex d'Edip o d'Electra en aquesta etapa.
Fase latència.
Fase genital: Fase on la sexualitat ha de ser plena com a adult i em superat les anteriors.
La última teoria de Freud tracta sobre els mecanismes de defensa. Diu que necessitem mecanismes de defensa per preservar l'equilibri psicològic. L'ego crea uns mecanismes de defensa. D'aquesta manera un pensament que està a l'inconscient no apareix de manera sobtada a l'inconscient. Es pot arribar a desenvolupar una patologia.
Per tant, un mecanisme de defensa és un dispositiu intern que desenvolupa l'EGO per tal de manejar l'ansietat, prevenir la seva aparició i preservar l'equilibri psíquic.
La filla de Freud, Anna Freud va proposar un llistat de 9 tipus de mecanismes de defensa que l'EGO emprava a favor de la persona.
1. Repressió: Freud el considerava el més important, també anomenat de defensa. Manté els impulsos inacceptables de l'ID fira de la consciència. Si bé elimina els sentiments de dolor o ansietat pot, a la vegada, suposar un cost considerable donat que cal emprar una gran quantitat d'energia per mantenir els esdeveniments rebutjats a l'inconscient.
2. Negació: Negar que quelcom que ens fa sentir malament existeix. Intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d'afrontar.
3. Projecció: Una persona atribueix els seus impulsos i desitjos inacceptables als altres per ocultar-se ell mateix.
4. Racionalització: Redueixes la teva ansietat donant una explicació al que has fet. No ho pot assumir i ho intenta racionalitzar.
5. Intel·lectualització: Prendre distància de les amenaces generant actituds fredes, analítiques i distants.
6. Formació reactiva: Protegir-se d'un impuls inacceptable és posar èmfasi en el seu oposat.
7. Regressió: La persona fa una involució a etapes del desenvolupament psicosexual més infantils o primitives, on les quals havia experimentat una fixació.
8. Desplaçament: Canviar l'objectiu d'un impuls, donat que així es redueix l'ansietat.
9. Sublimació: Transformació d'un impuls perillós a un comportament social, madur i acceptable.
Tasca: La tasca que la Laia Fauria, la Laura Cortés i jo mateixa, l'Alexandra Chacón hem fet ha estat buscar una via constructiva i una destructiva dels set pecats capitals.
1. Ira:
- Pegar a algú.
- T'enfades perquè veus que no et saps el temari per l'examen i decideixes saber-tel tot.
2. Luxuria:
- Tenir relacions sexuals amb un desconegut sense protecció.
- Experimentar coses noves que et proporcionin plaer.
3. Gula:
- Robar en un supermercat.
- Atipar-te i quedar a gust.
4. Peresa:
- Surts de nit i al següent dia no compleixes amb les teves obligacions.
- Descansar després d'una jornada intensiva.
5. Supèrbia:
- Començar una carrera encara que ja en tinguis una perquè sempre ho has volgut.
- Intentar ser sempre el millor.
6. Enveja:
- Veure que si una persona fa una cosa i tu també la voldries, la fas perquè et veus amb cor.
- Fer mal a algú per enveja.
7. Avarícia:
- Fer mal a algú per obtenir un benefici.
- Treballar més per cobrar més i poder ajudar a la família.
8. Tristesa:
- Saber valorar l'època més feliç.
- Poder caure en una depressió.
9. Vergonya:
- No tenir vida social.
- No et sents ridiculitzat.
10. Culpabilitat:
- Que sentis angoixa.
- Intentar ser millor persona.
11. Humiliació:
- Que algú et faci sentir malament davant de tothom.
- Adonar-te de què qui t'humilia no t'estima.
Conclusions: Segons el que hem dit fins ara la psicoanàlisis no la considerem una teoria objectiva i per tant no podem dir que sigui científica, així doncs les preguntes que primerament em venen a la ment són: Si no és una teoria científica per què la seva praxi és lícita? Per què té tant de renom aquesta teoria si no és vàlida? I si no té cap sentit, perquè s'imparteix en la universitat?
D'altra banda l'estudi de la Teologia també es pot impartir en centres docents i es permet que s'estudii una cosa que mai veuran, al igual que nosaltres mai veurem l'inconscient. La psicologia ara creu que se li ha de donar més importància a la metodologia per aconseguir que sigui una ciència reconeguda, cosa que ara no és. És a dir, tornem al: si no lo veo no lo creo. S'adopta una posició purament científica, al igual que la primera etapa de Freud. No cal estudiar psicologia per saber que no tot es limita al que podem veure. Però llavors ja parlem de filosofia i no de psicologia. Sóc la primera a dir que la psicologia és una ciència i que per tant necessita una metodologia, però sembla que hi han coses que se'ns escapen del que podem veure. Les idees de la psicoanàlisis són molt temptadores i per tant encara tenen molts seguidors. Però s'hauria de comprovar si realment és la manera adequada de tractar al pacient i no discutir el simple fet de si jo o un altre té raó en defensar o destruir la psicoanàlisi. Crec que hi ha molts temes pendents en la psicologia i un d'ells és establir una teoria, un protocol per ajudar, i no ajudar segons una teoria o una altra. No sé del cert si les idees de Freud són vàlides, però ningú li podrà negar la seva intuïció a l'hora d'establir el terme trauma psicològic i a intentar trobar teories o mètodes per curar a la gent tot i que, es va haver de posar a tota la societat vienesa en contra. També he pogut observar que el concepte de la libido de Freud està molt mal interpretat, no crec que volgués dir que els nens tenen una sexualitat pròpia d'un adult sinó que els nens experimenten plaer ( no sexual però plaer), quan succionen el pit de la mare. És un moment tendre i està molt mal interpretat. Amb referència als conceptes d'ID, EGO i SUPEREGO crec que no són conceptes tant allunyats de la realitat. És més que res l'evolució que l'ésser acostuma a fer. Al principi volem unes necessitats i les volem ara, després ens n'adonem que no sempre les podem tenir al moment i més endavant ens fixem en com es sent la persona que ens proporciona les necessitats. Són entitats no materials que no les podem veure, són abstractes però no les hem de seguir al peu de la lletra. Quan vaig sentir aquesta teoria de l'inconscient, el primer que em vaig plantejar va ser: Realment ens coneixem? Segons aquesta teoria, fem servir mecanismes de defensa per protegir-nos de coses que ens podrien fer molt de mal. Així doncs, no en som conscients del que ens passa i per tant, no ens coneixem. Tant de mal ens podrien fer aquestes coses? Però amagar aquests fets fa que poguem desenvolupar patologies com per exemple, les histèriques de Freud bloquejaven el record però això afectava a la seva vida. És pitjor el remei o la malaltia? No tenim coneixement del que ens passa en el nostre interior, i diuen que les persones es coneixen en un moment de pressió. Si quan hi ha pressió amaguem el cap sota l'ala se suposa que som uns covards? El fet que no ens coneguem espanta bastant. I que hi hagin uns mecanismes que ens permetin fer això sembla com si parléssim de ciència ficció la veritat. Segons aquest model la ment té un poder il·limitat en nosaltres. La ment sembla una màquina que fa de barrera semipermeable, és a dir, quan ella vol passen determinades coses i sinó queden com a gradient de concentració. A més a més, aquests mecanismes els fem servir tots contínuament. Crec que de tant en tant hauríem de fer examen de consciència i agafar el toro per les banyes sense cap mirament. Un altre punt important és que segons Freud no hi ha gent dolenta sinó gent malalta. No sé si Freud es referia a això, però a mi em dóna a entendre que un sociopata té un problema amb el seu SUPEREGO i que per tant, no és una mala persona i no mereix un càstig sinó que és una persona malalta que necesssita una bona psicoteràpia. Així doncs, si no hi ha persones dolentes sinó persones malaltes els que ens dediquem a jutjar som els dolents? Un bon cas és els EUA. Hi ha estats federats on la pena de mort és vàlida. Ells consideren que una persona s’ha portat malament i que per tant es mereix la mort. Però també pot ser que aquesta persona estigui malalta i que sigui víctima i no el culpable i així doncs som nosaltres mateixos els que ens creiem amb el dret de jutjat i de castigar. Qui és la mala persona i qui el malalt?
Informació extra perquè l'explicació sigui més entenedora.
http://www.youtube.com/watch?v=n7JqkRb9qQc Explicació de les teories de la Melanie Klein.
http://www.youtube.com/watch?v=5drUNviakdk&feature=related Explicació de les teories de Carl Jung
http://www.youtube.com/watch?v=HKehfKHIpu4&feature=related Vida i obra de Freud.
http://www.sigla.org.ar/index.php?option=com_content&view=article&catid=41:espejo-19&id=84:biografia-de-ana-freud-1895-1982&Itemid=104 Biografia de l’Anna Freud.
http://www.psicomundo.org/klein/bibliografia2.htm Biografia de la Melanie Klein.
Per acabar he inclòs algunes cites de Plató per a fer una reflexió individual:
Cualquiera que despierto se comportase como lo hiciera en sueños sería tomado por loco.
Dijo Platón que los buenos son los que se acontentan con soñar aquello que los malos hacían realidad.
La voz del intelecto es apagada, pero no descansa hasta haber logrado hacerse oír, y siempre termina por conseguirlo, después de ser rechazada infinitas veces.
T'has documentat molt bé, Alexandra! Les teves pràctiques continuen a un nivell alt!
ResponderEliminar