Pràctica 5. Freud

Tasca: A partir de la pel·lícula vista a classe, Freud la pasión secreta, hem d’escollir un tema i ampliar-lo. Jo he escollit el complex d’Electra.

Un xic d’història:

Amb aquesta pel·lícula es resumeixen molt bé les idees de Freud. Bàsicament es centra en els dos models de la ment que Freud va establir. El primer model és neurològic, és a dir, ell creu que la ment és un grup de neurones que transmeten càrregues. Tot són càrregues: una mirada, un somriure, una baralla.... Si una càrrega és massa potent s’acumula i pel mètode de la catarsi, és a dir, explicant tot el que et passa aquestes càrregues t’alliberen. Un temps després es va veure que això no era cert, ja que pots explicar un fet i no per això sentir-te millor. El segon model de la ment de Freud és més psicològic, va veure que no importa si un fet que t’ha passat és real o no. Allò que realment importa és el significat emocional que tu li vulguis donar.  A vegades  hi ha fets que els reprimim i als quals no hi tenim accés, ja que es troben a l’inconscient. En aquesta pel·lícula podem veure a Freud amb el seu mestre Meynert, després amb Charcot ( amb qui va començar estudiant a les histèriques), amb Breuer (amb el qual va ser estudis)... També aquí aplica l’ hipnotisme, l’associació d’idees, la psicoanàlisis...

Què se’n sap del Complex d’Electra:

Freud va establir que si que hi havia sexualitat en la infantesa però clar està no com en els adults. Va dir que tots passàvem per unes fases:

Fase Oral, Fase Sàdico-Anal, Fase Fàlica, Fase de Latència i Fase Genital.

Freud va dir que en la fase Fàlica (entre els 3-5 anys) el nen se’n adonava de la relació triangular que hi havia entre els seus pares i ell. Veu que ell no és l’únic objecte d’amor de l mare sinó que el pare també és un altre objecte d’amor. Aquí comencen els gelos pel pare.  Veiem que el nen sempre vol anar entre els dos, que té una preferència per un dels dos progenitors i que li costa compartir-lo amb l’altre progenitor. No és que el nen s’enamori d’un dels progenitors sinó que se’n adona d’aquesta relació triangular. És una etapa normal per la qual tots els nenes passen i que desapareix quan veuen que no poden odiar a l’altre progenitor ja que també l’estimen i que qui té intimitat amb el progenitor és l’altre progenitor i no ells. Si això li passa al nen amb la mare s’anomena complex d’Èdip i si li passa a la nena amb el pare complex d’Electra.

Tot i que el complex d’Èdip va ser proposat per Freud, ell no li donava tanta importància al complex d’Electra, el personatge quesi que li va donar va ser Carl Jung.

Veiem que més en podem obtenir:

Complex de Electra és el terme proposat per Jung a principis de el segle XX per a designar la contrapartida femenina de el complex d'Èdip. Consisteix en una fixació afectiva de la nena en la figura del pare.

El complex de Electra és un concepte psiquiàtric ambigu que procura explicar la maduració de la femella humana. El Complex de Electra és alguna cosa molt comú entre la majoria de les nenes en algun moment de la infància encara que, en algunes ocasions, va més enllà. Aquesta fixació afectiva o enamorament cap al pare pot generar una situació de rivalitat amb la mare.

Se suposa que és una dinàmica normal en el desenvolupament de les petites, que pot observar-se a partir dels 3 anys, però que en un termini de dos anys se sol resoldre de forma natural. Al contrari que en els nens, aquesta circumstància és menys clara i passa més desapercebuda ja que les nenes tenen un vincle molt estret amb les mares, el que els dificulta mantenir la competitivitat amb aquesta. En les manifestacions millor resoltes es produïx una predilecció de la nena cap al seu progenitor. No obstant això, en els casos patològics es pot produir el contrari: que la nena rebutgi al pare al sentir-se defraudada per haver-la rebutjat

Origen:

Segons la mitologia grega, Electra, filla de Agamèmnon (rei de Micenes) i Clitemnestra, va venjar al seu pare, que va ser assassinat per Egiste, amant de Clitemnestra. Electra va animar al seu germà Orestes perquè assassinés a la seva mare i a Egiste, assassins del pare d'ambdós.

Cas pràctic:

Ja que a les classes vam mirar la pel·lícula Freud, la pasión secreta, posaré com a cas pràctic un dels que van sortir-hi allà. Començaré explicant pas per pas tot el que li passava a la Cecile, que patia el Complex d’Electra:

Breuer li comenta a Freud que té una pacient que des de la mort del pare pateix crisis nervioses, insomni, ceguesa, paràlisis... Però que quan l’hipnotitza ella es pot expressar ( amb frases que aparentment no tenen cap lògica) i els símptomes disminueixen. És a dir, quan Breuer fa que la Cecile estigui en estat de consciència disminuïda ella es pot expressar i de moment ja ha aconseguit que no pateixi insomni.

Les primeres frases que diu són: Està bruta, la mare diu que està bruta!

La Cecile té por a beure aigua perquè té la imatge del seu gos bevent aigua, i que la seva mare li deia que estava bruta. Quan Breuer fa que la Cecile desperti i que recordi l’episodi amb el gos ja pot beure. També repeteix que odia a les infermeres .

Breuer i Freud comencen a fer estudis sobre la histèria i se’n adonen que la diferència que hi ha entre aquesta i la neurosis és que en el cas de la histèria els pacients no se’n recorden de quelcom traumàtic que impedeix que puguin fer la seva vida amb normalitat. No tenen record, però el record afecta a les seves vides.

Més endavant Freud es troba amb un cas on apareix en Complex d’Edip però s’espanta i deixa estar aquesta via d’estudi. Després veu que en la majoria de pacients el component traumàtic és un component de caire sexual. A partir d’aquí fa una generalització, i creu que la Cecile també té un trauma sexual.

Breuer accepta que la hipnotitzi per trobar aquest component. Ella comença a explicar que uns homes la van venir a buscar, aquests homes eren metges que la van portar fins a un hospital per reconèixer el cos del seu pare. Però la Cecile comença a explicar que en aquest hospital hi ha música, que és un hospital protestant i que les infermeres vesteixen de manera estrambòtica. Tot plegat resulta força estrany. Hi ha moltes coses que no encaixen així que Freud intenta anar més enllà.

Finalment la Cecile admet que els homes que la van venir a buscar eren policies, que l’hospital protestant era un burdel, que les infermeres eren prostitutes i que el seu pare va morir allà en braços d’una d’elles. La fan despertar i en aquell moment recupera la visió.

Passen uns dies i els dos doctors van a veure-la. La Cecile li envia flors al doctor Breuer i veuen que està fent ganxet per a un bebè. Uns dies més tard, la Cecile fingeix que té un nen. Té els mateixos símptomes que quan una dona porta a un fill al món. En Breuer l’ajuda  tranquil·litzar-se i descobreixen que ella té un ninot que li va regalar el seu pare i del qual mai se’n separa. Li té molt d’amor i celebra el dia que el seu pare li va regalar.

Tot seguit es veu com Freud li comença a donar importància als somnis i també vol que la Cecile li expliqui els seus per arribar al fons del trauma. De moment però només li explica que el seu pare la va fer esperar al carrer, el seu pare va arribar més tard i que quan ell va arribar ella s’havia desmaiat. El pare i la filla estaven a Nàpols mentre la mare estava a casa. També en Freud se’n adona que les mateixes flors que la Cecile li envia a en Breuer eren les que el seu pare portava i que per ella el fet de que la hipnotitzin té un component eròtic i per això li permetia a en Breuer. Llavors Freud se’n adona que en Breuer per la Cecile és el reflex del seu pare de manera reprimida. La Cecile explica que un cop el seu pare la va portar a l’òpera. I que després van anar a saludar a les ballarines, una vegada allà les ballarines li van dir que al seu pare li agradaven molt les noies que ballaven. Aquestes noies anaven molt pintades i com que la Cecile volia agradar al seu pare quan va arribar a casa es va maquillar. La seva mare ho va veure i es va enfadar amb ella. Li va dir que així es maquillaven les prostitutes. El seu pare les va sentir discutir i se’n va emportar a la Cecile a la seva habitació. Segons la Cecile el seu pare va abusar d’ella. I al dia següent li va regalar el ninot. Per això aquest ninot per ella és com el fill entre el seu pare i ella. La mare té una fixació amb les prostitutes que l’ha heretat la seva filla. La filla ha vist com el pare anava amb prostitutes, com anava amb les criades...

Després la Cecile li explica un somni a en Freud. Somia que hi ha una noia egipcia que es diu Putifar. Aquesta noia va caminant per la platja en direcció a un home molt ben plantat. Ella intenta posar un anell al dit de l’home però no pot perquè l’home ja en té un altre. Llavors l’anell cau cap a el mar i l’home el va a buscar, de sobte l’home desapareix i més endavant la mare treu el cap per una finestra d’una torre que hi ha a prop insultant a l’egipcia. En Freud se’n adona que Piter es francès vol dir prostituta i que Putifar és un nom bíblic. Putifar estava enamorada de Jose i aquest la va rebutjar. I en Breuer en diu Joseph, és a dir, que l’egipcia és ella.

Per a ella la figura del seu pare és com la d’un marit fantasma amb el que engendra un bebè imaginari. El primer atac va tenir lloc quan es va desmaiar al carrer. La Cecile explica que un dia el seu pare i ella havien de sortir però el seu pare li va dir que no podria ser perquè havia d’anar a jugar a cartes. Ella el va seguir i va veure que anava en direcció al prostíbul. Se’n adona que prefereix a les dones pintades que a ella. Ella va tornar a l’hotel i llavors va ser quan els policies la van venir a buscar per dir-li que el seu pare havia mort amb una prostituta. Per això ella odia als home si creu que tots prefereixen a les prostitutes.

És a dir, té una experiència sexual reprimida, llavors hi ha sexualitat en la infantesa? Però hi havia una cosa que no encaixava. Si el seu pare va abusar d’ela perquè el seu “fill”, és a dir, el ninot és un objecte d’amor i no d’odi?

Més endavant es descobreix que el pare no la va violar simplement li va cantar. I que ella s’havia cregut una mentida. Aquesta mentida li havia provocat el trauma. Havia barrejat realitat i ficció.

Finalment la mare explica que ella havia estat prostituta, així havia conegut al seu home i que quan ella s’havia quedat embarassada no havia volgut saber res més d’ella. Per això li havia transmès aquest rebuig per elles a la Cecile.

Conclusions:

Primer de tot crec que cal esmentar la importància que la mare de la Cecile li transmetés aquest fàstic per les prostitutes. Ja que sembla com li els progenitors li estiguessin donant missatges equivocats a la filla. Mentre la mare li deia que eren males persones el seu pare les estimava. Si el pare de la Cecile no va voler saber res de la mare quan es va quedar embarassada és comprensible que la mare hagi descarregat aquesta impotència amb la filla. Segurament quan la Cecile va néixer la seva mare no li proporcionava carícies, ni abraçades ni contacte físic. I recordem que la necessitat d’aferrament és molt important. La Cecile per tant va buscar aquest amor en el seu pare que si que li proporcionava. El que passa és el que seu pare preferia a altres companyies. Les companyies que ell preferia eren les companyies que la seva mare li negava. Per això quan la seva mare la va renyar per maquillar-se i el pare la va consolar ella va creure que havia passat quelcom més i aquest ninot que el pare li va regalar perquè estigues més contenta el va veure com el fill de tots dos. El fill imaginari del marit imaginari. Tot molt recargolat però cert. I tot això sent mentida. Per això Freud deia que era molt important el significat emocional que donem a les coses. Encara que siguin veritat o mentida. Aquest fet, la seva ment no el podia aguantar i el va reprimir. El fet més decisiu va ser que el seu pare morís en un prostíbul perquè això volia dir que ell preferia la companyia de les prostitutes i que li era igual la seva dona i la seva filla.

I a més a més ella identifica la figura del seu pare primer amb Breuer i després amb Freud. Tots aquests fets reprimits fan que estigui paralítica, cega...

Una vegada ja sap que li passa tot just ara comença la teràpia. Jo crec que ara mateix per exemple la Cecile no podria mantenir cap relació amb cap home perquè buscaria un home amb trets significatius del seu pare.

Crec personalment que aquesta pel·lícula està molt bé per observar la trajectòria de Freud i perquè sempre va millor veure les coses de manera il·lustrada. El cas del complex d’Electra des del primer moment em va impactar perquè no és tant conegut com el d’Èdip. Crec que d’alguna manera es menysprea perquè no és tant comú com l’altre però que té un grau d’importància en la persona de manera extrema. Aquesta casos on hi ha un fet que és desconegut per la persona però que afecta a la seva vida em semblen interessants.Com dirien alguns només veiem la punta de l’iceberg.

Aquests links són un abreu biografia de Jung i més informació d’ell.

http://www.youtube.com/watch?v=GBWm7Mi1Nsc  jung

http://es.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung