Introducció: En l'anterior pràctica ja vam treballar en la Psicologia Humanista amb la figura de Carl Rogers. L'altra gran figura d'aquest corrent va ser Abraham Maslow.
Maslow va fer format fins de l'àmbit conductista. A Amèrica en aquell moment els corrents psicològics més importants eren la psicoanàlisis ( la persona és egoista per naturalesa ID) i el conductisme (actuem com màquines). A Maslow, però, no li agradava el model de persona i la manera d'intervenir de cap dels dos corrents esmentats. Per tant, en va formar un de nou. Maslow considera que les persones si que tenen aspectes positius innats. En canvi en el conductisme el que es diu és que perquè una persona faci una cosa bona l'hem de motivar. La psicoanàlisis en canvi afirma que fem accions bones per sublimacions ( coses pendents en algun moment de la vida).
En canvi la Psicologia Humanista afirma que les persones són bones si es creen els factors perquè les persones cobreixen les seves necessitats. Quan una persona té cobertes les necessitats apareix la noblesa. Si estic content faig content als altres i si faig feliç als altres em faig feliç a mi mateix. L'altruisme i l'egoisme és la mateixa cosa?
Si jo tinc cobertes les meves necessitats òbviament podré ajudar als altres. Però si espero que els altres em donin un cop de mà m'estic deixant d'ocupar de mi. El lema seria: ocupat de tu per poder ocupar-te dels altres.
Les necessitats són tot allò que si no es compleix et poses malalt o mors.
Maslow estudia a les persones plenament humanes. Es va fixar en tres dels seus professors per a poder fer una llista de les necessitats universals. Una persona ha de cobrir les seves necessitats fisiològiques i espirituals, però no només això, sinó que ha de vetllar perquè aquestes romanguin al llarg del temps. Per a poder fer més visual aquesta teoria Maslow va fer una piràmide de les necessitats humanes. Aquesta piràmide endreça les necessitats que ens permeten entendre el comportament de les persones i poder-les , d'aquesta manera, intervenir-les. Un motiu és allò que ens mou perquè poguem satisfer la nostra necessitat.
La piràmide consta de 5 nivells: En el primer nivell trobem els aspectes més bàsics com el menjar, la son, el sexe... Ens referim a necessitats fisiologiques. El segon nivell consisteix en sentir- te segur, segur que et protegiran. El tercer nivell consisteix en sentir-se important en la vida d'algú: amor amistat...El quart nivell està basat en el respecte,
l'autoreconeixement...I per últim el cinquè per la moral la resolució de problemes...
Aquest nivells alguna vegada varien. Una mare preferirà morir-se de gana i dnar menjar al seu fill, anteposa el tercer nivell pel primer.
La manera que Maslow explica el suicidi és perquè la persona està profundament insatisfeta ja que no té la majoria de nivells adquirits. Quan com a professional, vols explicar un comportament t'has de fixar en les mancances de la persona. Es completa el buit. Podríem dir la l'obligació del psicòleg en aquest cas és reflexar la part que el pacient
no es veu, reflexar l'esquena del pacient. Donarem explicacions en base a les mancances.
Podem dir que hi han una serie de comportaments que poden ser: Constructius ( es cobreixen les necessitats i els altres en surten beneficiats) , Destructius ( assolim l'objectiu fent mal a algú) o bé Fallits ( no s'assoleixen els objectius).
Tasca: La tasca que la Laura Albó, la Glòria Grau, la Maria Climent i jo mateixa, l'Alexandra Chacón hem realitzat consisteix en: cercar 3 situacions en relació amb els comportaments de cada part de la piràmide.
1r.Nivell:
Constructiva: Tinc gana, aprofito que tinc gana per a fer el dinar per tots.
Destructiva: Et dic que vull una relació amb tu per aconseguir sexe fàcil.
Fallida: Vull dormir però no puc perquè he d'anar a treballar.
2n.Nivell:
Constructiva: Fer classes de defensa personal ja que millora la meva seguretat i en alguncas la dels altres.
Destructiva: Robo en un lloc, i per tant provoco una situació d'inseguretat en l'establiment esmentat.
Fallit: Treballes molt per aconseguir una plaça fixa i et fan fora de la feina.
3r.Nivell:
Constructiva: Fer una festa sorpresa pels 18 anys.
Destructiva: Sou un grup de tres amigues, dones de banda a una perquè només vols estar amb una d'elles.
Fallit: Vull ser mare però el meu marit no vol fills.
4t.Nivell:
Constructiva: Anar a fer teatre.
Destructiva: Com que vull que la gent em respecti apallisso a una persona.
Fallida: Busco el respecte de la meva parella i cada vegada que ell crida jo crido més i anar fent.
5è.Nivell:
Constructiva:Treure't la carrera amb matrícula d'honor.
Destructiva: Trec la plaça de la feina a una persona fent trampes.
Fallit: No treure's la carrera.
Reflexió:He de dir que de trobat molt didàctica la Psicologia Humanista. Té conceptes bastant entenedors i sobretot tracten a les persones com a persones i no com a màquines o criatures malvades. Crec que l'ésser humà està subordinat totalment a les seves necessitats. És una cosa força lògica. Per exemple, tots recordarem algun dia que ens hagin fet esperar per dinar bastant, estem de morrus fins que veiem el plat taula i després de dinar som les persones meravelloses d'abans. Quan jo em sento bé, és a dir, quan jo tinc tot el que vull si que m'encarrego de fer feliç als altres. Però i abans? M'he de sentir ple per poder ajudar? Tot això em fa pensar en aquells monjos o aquelles persones que decideixen portar una vida humil sense luxes i que l'objectiu de la seva vida sigui ajudar als altres. Crec que aquestes persones són les persones menys animals. Partim de la base que l'ésser humà és un animal. Jo realment penso que l'home en essència és egoista. Profundament egoísta. Això em recorda a una pel·lícula que vaig anar a veure ahir Camino a la libertad. Hi havia un moment on el grup de fugitius no tenien absolutament res per menjar, i es van trobar alguna cosa per poder ingerir. Però uns llops també ho van trobar. Les cares de les persones, les expressions eren profundament semblants a les dels animals. Davant de necessitats tant bàsiques com per exemple les ganes de menjar no importa ningu més que tu i el menjar. Per això puc afirmar que l'home en si és un animal i els animals són egoistes. Però per alguna cosa hem evolucionat! Si per exemple tornem a aquests monjos. Veurem la seva sensació de relaxament al viure amb tant poc i donar tant.
Crec que Maslow va fer un gran treball amb la piràmide de les necessitats. Les bones idees es poden explicar amb conceptes senzills que tothom pugui aprendre. I la veritat és que trobo que l'ordre entre els diferents nivells està molt ben esquematitzat. Però com he dit abans, una persona pot variar el seu ordre. Crec que totes les mares del món preferirien donar l'últim bocí de pa a les seves criatures que a elles mateixes. En tot cas si aquesta és l'excepció, em sembla bé que hi hagi una excepció tant noble. Hi ha dos punts que trobo que són interessants remarcar.
El primer és un que abans he esmentat. Només podem ser bons quan ens sentim bé? Naturalment una persona que no begui aigua des de fa 2 dies ni mengi des de fa 3 no
tindrà gaires ganes de posar-se a fer favors. Crec profundament egoista aquesta actitud. Però també sé que és profundament humana. Tenia raó el conductisme? Som éssers deshumanitzats? El fet de fer feliç als altres ens hauria de fer feliços però poder ara sóc jo la que està pecant d'utòpica! Les persones que viuen en una situació extrema de pobressa no s'ocuparà dels altres perquè no tene recursos ni per ells. Però hi han altres llocs on la gent té les necessitats cobertes i encara en vol més. Un exemple ben clar són aquelles persones que ja són riques i que sempre intenten tenir més i sentir-se més autorealitzats mentre que el preu del seu rellotge podria salvar a una familia de l'Àfrica.
Llavors hem d'intentar cobrir les necessitats dels humans perquè a la vegada ells puguin fer gestos solidaris. Hem de promoure que les persones se sentin segures. Ben mirat totes les persones haurien de completar aquesta piràmide al menys un cop a la seva vida. Són necessitats que no s'han de menysprear. El nivell que he trobat molt important és el de la seguretat. La seguretat que tindrem un plat a taula, que ningu et farà mal...Però què passa quan alteren un nivell? És a dir, si a una noia la violen, la seva seguretat estarà en alerta màxima, aquesta noia pot cobrir totes les necessitats fisiològiques cobertes, pot tenir gent que l'estimi i sentir-me autorealitzada però li falta un graó. Què passa lllavors? Aquest és l'únic peu coix que li he pogut trobar a la teoria.
Per concloure podriem dir que Maslow ens diu que si l'ésser cobreix les necessitats tot anirà perfecte, o no sempre anirà perfecte. I que sinó és així i pot haver caos total. Per tant, s'ha de promoure que les persones puguin tenir un bon nivell de vida.
Com a psicòlegs podem ajudar a què la persona se senti autorealitzada i a fomentar altres coses com la motivació....Però aquí s'acaba la nostra feina.
Ara com a persones, podem ajudar als menys desfavorits a què puguin tenir una vida digna. Perquè abans de psicòlegs som persones i per tant, aquest món necessita la nostra col·laboració ens els dos aspectes. No podem queixar-nos dels actes de desesperació de les persones si no les ajudem quan ens ho demanen a crits.
Per acabar posaré una cita de Maslow ja que quan acabes un treball si saps que hi han gent que encara ho ha fet millor que tu, adjunta les seves paraules per inspirar les teves:
la vida, en su óptima expresión es un proceso dinámico y cambiante, en el que nada está congelado
Aquest infant té cobertes les necessitats? I que fas al respecte per ajudar-lo?
Annexos:
Recomanació de llibres: El hombre autorealizado i Motivación i personalidad ( tots dos de Maslow).
http://www.pnlnet.com/chasq/a/15926 link sobre la teoria de panera planera
http://www.youtube.com/watch?v=Oun2OnQjpIA&feature=related link d'un video sobre la motivació i les necessitats.
http://www.youtube.com/watch?v=CrdgBl8m8uo&feature=related biografia de Maslow
Fantàstica pràctica, també, Alexandra!
ResponderEliminar