Introduució:
W.Wundt intenta entendre de què està feta la ment, per tant parlem d'Estructuralisme.
Mentrestant W. James parla de com funciona la ment, en aquest cas parlem llavors de Funcionalisme.
Aquests dos autors són complementaris, per ells la ciència estudia la ment i entenen com a ment els estats de consciència.
J. Watson inicia un canvi radical. Se'n adona que la psicologia no es pot ocupar dels estats de consciència perquè no els pot mesurar i que per tant ens hem de fixar en la conducta. És a dir que durant uns anys les emocions, les percepcions, els sentiments...Deixen de ser estudiats perquè en aquell moment no tenien l'instrumental necessari per mesurar-ho ( actualment ho podem fer amb tècniques com les dels electroencefalogrames). Per tant, s'inicia el plantejament conductista que podríem resumir de la següent manera: No m'importa el que penses sinó el que fas.
Destaca la figura de Paulov amb el seu esquema E-R ( estímul – resposta) o Skinner amb el seu esquema E- R- C (estímul- resposta- conseqüència). Paulov empra el condicionament clàssic per entendre les pors i les depressions. Per tant, tots els autors intenten modificar la conducta.
A la segona meitat del segle XX incorporen la idea del conductisme radical, entenen que la psicologia també s'ha d'ocupar de les emocions, pensaments... D'aquí sorgirà el nom de distorsions cognitives.
Ara l'esquema és E-O-R-C ( esquema- organisme: la persona que pot decidir quina resposta dóna i per tant cada pot escollir. Cada persona escollirà diferents respostes.- Resposta_ Conseqüència.
Per tant. La conducta té a veure amb el que les persones tenen a les seves ments.
A continuació veurem com es pot tractar una depressió segons qui la diagnostiqui.
Si la diagnostica un psiquiatra receptarà un fàrmac al pacient perquè el que li passa al pacient es que té un desajustament bioquímic, per falta de serotonina. Sense tenir en compte l'addició que poden suposar aquests fàrmacs i els efectes secundaris.
Si la diagnostica un professional de la psicologia des del punt de vista conductista seria intentar que la persona tornés a tenir la percepció que té control sobre la seva via mitjançant amb la teoria de la Indefenssió Apresa ( l'autor de la qual és Martin Seligman)
Si la diagnostica una persona des del punt de vista cognotivista: si tot té a veure amb el que ens passa a la ment, això té conseqüències a la nostra vida. Si uns persona ho veu tot de manera negativa i veu que no té control sobre la seva vida això afectarà a la seva manera d'actuar. És a dir, la persona té pensaments no ajustats que provoquen conseqüències nefastes en la seva vida. Podem establir que pensaments no ajustats= distorsions cognitives.
Dos tipus de teràpies que ens poden trobar són les de Ellies i Beck.
Ellies amb el TREC ( teràpia racional emotiva conductual)
Beck amb TC ( teràpia cognitiva)
Totes dues coincideixen en què s'han de detectar aquests pensaments desajustats i canviar-los d'una manera que es trobin ajustats i que facin sentir millor a les persones. Tots els pensaments que aquests dos autors van detectar n'eren uns de determinats i els van classificar:
Esquema cognitiu:
Esd. Emocional --> pensaments i creences poc realistes i negatives --> conseqüències nefastes
Tipus de distorcions:
1. Generalització excessiva.
2. Abstracció selectiva.
3.Polarització/ pensament o tot o res.
4. Desqualificació d'allò positiu.
6. Endevinar el futur.
7. Magnificació o minimització.
8. Raonament emocional.
9. Etiquetar erròniament.
10. Autoinculpació.
11. Personalització.
12. Imperatiu categòric.
Tasca per fer: Juntament amb l' Anna Fusté, l'Alba Coma, la Maria Climent i jo mateixa, l'Alexandra Chacón, hem de buscar dos exemples de cada tipus de distorsió amb l'objectiu de veure que és molt comú aplicar a la nostra vida aquest tipus de fenomen.
Exemples de Distorsions:
1.
- El meu xicot m'ha posat les banyes i per això em puc permetre dir que tots els homes posen les banyes.
- Una amiga m'ha traït, per tant penso que no es pot confiar en les amigues.
2.
- He tret un 9 en un examen, però està molt malament perquè la pregunta que he fallat me la sabia.
- Vaig fer un pastís molt bo, però quan va arribar a la taula era una mica fred, així que no tinc cap mèrit.
3.
- Mai trobaré a ningú perquè ja m'han deixat tres cops seguits.
- Un dia vaig caure a terra i tothom va riure, des d'aquell dia tothom se'n en riu de mi.
4.
- M'han donat una beca per anar a estudiar a l'estranger però segur que me l'han donat perquè he tingut sort.
- Aquest noi segur que avui si que m'ha saludar perquè els seus amics no hi són davant.
5.
- Segur que si el meu xicot va a aquella discoteca tindrà un affaire amb la seva ex parella.
- Segur que la gent em mira perquè estic grassa.
6.
- Quan vagi a la universitat el més provable és que no faci amics.
- No cal que demani cap beca perquè igualment segur que no me la donaran.
7.
- La meva mare és la millor del món.
- Sóc la més tonta del món, no serveixo per res!
8.
- Com que aquesta noia és estrangera no em cau bé.
- Cada vegada que em trobo amb una determinada noia estic estressada, per tant intentaré no trobar-me-la ja que poder és ella qui m'estressa.
9.
- Com que la noia és pèl-roja segur que és mala persona.
- Com que aquell noi vota al partit X és un hippie.
10.
- Si hagués fet més costat a la meva amiga no s'hagués suicidat.
- Si hagués passat per l'altre carrer no hagués punxat la roda.
11.
- Com que sempre porto entrepans de formatge ara tothom en porta.
- Jo sóc el noi més popular de la classe, i com que jo no he anat a classe cap company meu hi ha anat.
- M'hauria d'haver parat a saludar-la més estona a aquella noia.
- Hauria d'haver sopar a les 9 i no a les 8 perquè quan me'n vagi a dormir tindré gana.
Conclusions:
Tal i com deia en la introducció quan parlem de psicologia no poden separar les emocions de la conducta perquè van de la mà. Una persona que se senti desgraciada actuarà d'una determinada manera. I no ens podem limitar a observar la conducta ja que la conducta té uns motius i uns orígens que són els sentiments, els pensaments o les percepcions.
De vegades les persones podem tenir el que els cognitivistes anomenen pensaments desajustats. Aquests pensaments no es corresponen amb la realitat però en algun moment tots els hem confós i ens han fet patir. Poder no ens n'hem adonat que distorsionàvem la realitat fins que una persona externa ens ha fet tocar de peus a terra. Òbviament no podem ser objectius amb els nostres pensaments o emocions però al menys hem d'intentar ser realistes perquè sinó ens pot portar a patir malalties com la depressió.
Hem d'intentar ser simples, pràctics i fer examen de consciència perquè poguem veure si el que estem fent ho fem de la manera més adequada. En aquest aspecte ens pot ajudar molt fer una introspecció de tant en tant, escriure un diari i llegir-lo de tant en tant o una cosa encara més simple, dedicar 10 minuts abans d'anar a dormir a reflexionar sobre el dia i sobre com hem actuat. Hi ha distorsions molt perilloses com per exemple la de l'autoinculpació que poden fer que durant tota la nostra vida no visquem sinó que només ens limiten a autocompadir-nos.
Tampoc no ens ha de fer vergonya dir que som bons en alguna cosa i no sempre dir que una fita l'hem aconseguit per sort. Fer un acte de sinceritat amb nosaltres mateixos és important i necessari al igual que intentar portar aquesta vida d'una manera que no ens causi dolor per distorsions que tenen com a únic objectiu desaprofitar el regal més bonic que ens fan que és una vida completa visquen-la sense pors ni frustrats sinó amb sinceritat i autoacceptació.
A continuació adjunto uns links que trobo que fan més entenedora l'explicació:
http://www.youtube.com/watch?v=0jDlEpF9pkE&feature=related En aquest link podrem veure al doctor Torrente, llicenciat en psicologia cognitiva explicant en què consisteix exactament tot això.
http://www.youtube.com/watch?v=mpVSAJ_jr2U&feature=related En aquest link podrem observar com es sol tractar una depressió i com segons la manera de diagnosticar pot variar la teràpia.
http://www.psicologia-online.com/ESMUbeda/Libros/Suenos/suenos5.htm En aquest link podrem trobar tota la informació necessària per entendre aquesta pràctica des d'un punt de vista més teòric.
