Pràctica 2: Dessensibilització Sistemàtica.
CONCEPTES PRÈVIS:
La Dessensibilització Sistemàtica és una tècnica de caire conductual possiblement la més utilitzada en les últimes dècades pels terapeutes cognitius conductuals, pel tractament d'algunes fòbies i altres problemes d'ansietat. Dissenyada per Joseph Wolpe en la dècada dels cinquanta, ha mostrat la seva utilitat perfeccionant i ampliant la seva aplicació a diferents tipus de patologies.
Aquesta tècnica s'utilitza quan en els trastorns l'ansietat actuen com a un dels principals factors d'intervenció. D'aquesta manera el que s'intenta és trencar l'associació entre un situació específica i la resposta d'ansietat de manera que el pacient re-aprengui una nova associació entre la mateixa situació i una resposta antagònica de l'ansietat, generalment una resposta de relaxació . Quan el pacient pot dessensibilitzar-se davant de situacions de la seva vida que li provocaven ansietat reaccionarà ara amb tranquil·litat. D'aquesta manera s'atenuaran els símptomes de l'ansietat i senzillament el trastorn es cura.
Aquesta teràpia actua per contra-condicionament, és a dir, una emoció pot contrarestar una altre emoció. Un altre punt és l'habituació, és a dir ens podem acostumar a viure amb situacions amenaçadores.
TASCA:
El meu grup està format per tres persones: la Melissa Casado, la Khaoula Chentouf i jo mateixa, l'Alexandra Chacón. La tasca ha estat crear una de teràpia de Dessensibilització Sistemàtica per inhibir una por determinada. Aquesta teràpia ha de desenvolupar-se en deu passos. El nostre cas és el d'una nena de vuit anys que un dia va baixar al pati i la va picar una abella. Des d'aquell moment no vol tornar al pati perquè té por que li torni a passar el mateix. Quan la professora l'obliga a baixar es queda en un racó i de seguida que pot torna a pujar a la classe.
ASSAIG EN DEU PASSOS:
- Reunió amb els pares, la professora i la nena per explicar-li que no passa res per tenir por a alguna cosa però que aquesta por no ens ha d'impedir que el que sempre fem. És a dir, fer-li veure que la seva por no és necessària i fer-li prendre consciència. La professora per ajudar a la nena a compartir aquesta por també pot dir que ella també pateix la fòbia.
- La professora li diu que si es posen un impermeable de color blau les abelles no vindran ja que no els hi agrada aquest color. La professora introdueix un element per crear-li confiança a la nena i a la vegada quan li explica que ella també té por d'alguna manera la nena no se sent tant desemparada.
- La professora i la nena van a fer una volta pel pati cadascuna amb una bata blava. Fer aquesta tasca li demostrarà a la nena que amb aquest nou element que és l'impermeable està protegida.
- Al dia següent la nena i la professora tornen al pati amb l'impermeable però la nena veu que els seus companys s'ho passen bé sense fer ús de cap impermeable i es limiten a gaudir.
- La professora al dia següent es treu l'impermeable perquè la nena vegi que una persona que compartia la seva fòbia l'ha superat.
- La professora aconsella a la nena que deixi l'impermeable a la porta del pati, li explica que si té por la podrà anar a buscar i li recorda els dies que han estat jugant i no li ha passat res. Li ofereix l'opció de poder agafar l'impermeable sempre que tingui por però vol que prengui distància entre l'objecte que la protegeix i ella.
- A la classe tots els nens han d'explicar les seves pors i entre la professora i els companys invaliden totes les teories. La nena veu que el fet de tenir por a alguna cosa és normal i que no només li passa a ella. L'objectiu és que vegi que les pors no tenen cap fonament i que són innecessàries. A més quan ella explica el seu cas la professora li recorda que no l'ha picat cap abella més i que s'ho ha passat molt bé al pati.
- Ara l'impermeable el col·locarem a la classe. La nena sap que si té molta por encara podrà utilitzar el seu instrument però simplement l'allunyem d'ella perquè se'n oblidi. I com excusa li diem que la bata al pati fa nosa.
- Aquell dia serà complicat per ella així que li hem de preparar una activitat que la motivi molt com per exemple saltar a la corda i promovem l'interacció amb companys. Intentem que estigui relaxada i que d'aquesta manera no hi pensi.
- Fem desaparèixer l'impermeable després de molts dies.
CONCLUSIONS:
La nostra teràpia s'ha basat en tres punts claus:
- El primer ha estat fer veure a la nena que les pors formen part de la vida i que no té sentit que visquem amb elles perquè ens limiten fer el que ens agrada.
- La segona cosa que em fet ha estat introduir un element protector com ha estat l'impermeable, i que comparteixi les seves pors amb alguna altre persona en aquest cas la mestra.
- La tercera ha estat provocar-li una situació d'habituament i contrarestar la por a les abelles i a baixar al pati amb el fet de passar-s'ho bé fent activitats que la motivin i amb els seus companys.És a dir, hem seguit el model de Joseph Wolpe, hem contrarestat una emoció per una altra: la por a baixar al pati amb el fet de passar-s'ho bé i l'hem acostumat a viure amb una situació molt amenaçant per ella.REFLEXIÓ PRÒPIATots tenim, hem tingut i tindrem pors, i tots sabem que viure amb elles és molt difícil perquè no ens deixen portar la nostra vida com ens agradaria. El fet d' inculcar pors, trobo que és una crueltat sense utilitat pràctica perquè l'ésser humà ja de per si sol pot adquirir-les. Crec que el fet d'eliminar una por és una tasca molt difícil, que necessita temps i dues coses importants: una persona especialista com és el psicòleg i un entorn que et proporcioni seguretat per aconseguir aquesta estabilitat emocionalFent aquesta teràpia també he vist que el psicòleg pot fer que una persona tingui una determinada por i que també li pot treure. Crec que simplement per aquest fet la figura del psicòleg ja hauria de ser molt més valorada. Em sobta molt que poguem tenir tant de control sobre les persones. Em dóna la sensació que els nostres pacients són com una mena de tabula rassa i podem pintar i escriure el que nosaltres volguem, és a dir, tenim poder absolut sobre ells i això espanta. Et sorgeixen les pors per saber si ho faràs bé o si li destrossaràs la vida. Viure amb por diuen que és viure a mitges i si el psicòleg pot fer això pot construir un món millor, perquè pot treure les pors de les persones i això ens fa ser lliures i què és més important que la llibertat en aquesta vida?Aquí adjunto dos enllaços, el primer és sobre el documental La letra con sangre entra i l'altre és un cas pràctic d'aquesta teràpia.
