Introducció
Jo no vaig poder assistir a classe el dia que ens van explicar el que havíem de fer. Però quan em vaig assabentar de la tasca que ens havia posat el professor la veritat és que em va semblar un xic estranya. Exactament què és això de la introspecció? Vaig buscar per internet moltes definicions que em semblaven massa extenses, fins que en vaig trobar una de senzilla que crec que resumeix molt bé la intenció d'aquesta pràctica: Observació interna dels pensaments, sentiments o actes.
Inici de la introspecció
Em col·loco en una postura relaxada en el meu sofà i amb un rellotge davant per controlar els deu minuts que ha de durar aquesta sessió. Simplement he de fer una observació meva. No pot ser tant difícil. El problema comença quan veig que no hi ha manera de deixar la ment en blanc i volar dins meu. Molts pensaments em bombardegen el cap. Els primers pensaments que em venen tenen a veure amb tota la feina que encara em queda per fer. Em dic a mi mateixa que m'he de concentrar per poder deixar la ment en blanc.
A continuació els pensaments que em venen són els relacionats amb els problemes que últimament he tingut. Em venen a la ment imatges desagradables, persones que m'agradaria que no tinguessin el privilegi d'aparèixer de sobte a la meva ment, frases que m'han fet mal...
Prenc consciència i penso que potser no és tan fàcil deixar la ment en blanc. Decideixo imaginar-me un ambient relaxat, m'imagino a mi mateixa estirada en una platja d'aigua cristal·lina, sorra molt fina i blanca i el sol caiguen per l'horitzó, de sobte em ve al cap una cançó d'una pel·lícula que avui he vist i sembla com si fos la banda sonora de la meva imatge. Tot el meu cos es transforma en una substància homogènia, estable, tranquil·la i en pau.
Se m'acudeix mirar al rellotge i me'n adono que han passat 15 minuts!
Conclusions
Crec que la primera cosa que he de destacar és que el fet de no pensar en res implica esforç. Tot i que al principi m'ha costat una mica poder abandonar la realitat que ens envolta al final ho he resolt de manera satisfactòria. El fet que em vinguessin imatges desagradables em preocupa. Més que res em preocupa que quan intento mirar a dins meu només pugui veure les meves misèries. Però d'altra banda el fet de quedar-te sol, allunyat de la teva realitat, de tot el que t'envolta, d'escoltar-te només tu fa que poguem escoltar coses que no volem sentir. Això em mostra que hi han coses al meu interior que no em permeten establir un ambient relaxat i que tinc coses a solucionar.
Aquesta reflexió és important pel psicòleg. Aquests neguits que jo he tingut els deu tenir molta més gent en diferents proporcions, i la meva feina com a futura psicòloga consisteix a fer que la persona desfaci aquests neguits emocionals.
Tot i això després he estat capaç de relaxar-me amb una imatge d'un ambient tranquil i fins i tot poder sentir la brisa del vent o l'olor a sal.
Finalment he vist que estava tant bé que m'he passat de l'hora! Potser ho haurem de fer més sovint això de la introspecció...
